Nou ingrés

Ametlla de Mar, 7 de desembre de 2012

Avui, el psicopedagog revisa i analitza les dades i prepara les actuacions a seguir respecte un nou ingrés que es produirà el curs vinent al Centre Ocupacional de Campredó.

Les actuacions que ha realitzat són:

- Anàlisi del protocol de les habilitats adaptatives ( valoració lingüística, hàbits, rutines, conducta...)que dóna el centre especial de l'usuari, en el qual ha sigut alumne durant la seva escolaritat.

A partir d'aquest informe es mira el que sap fer i el que no l'usuari i es valoren les adaptacions que s'hauran de fer en les activitats portades a terme en el centre.

- Anàlisi de l'informe que plasma el Consell comarcal sobre l'usuari. En aquest informe es tracta informació de la família (dades personals, genograma i situació familiar) i es proposa el centre que necessita l'usuari dependent de les seves necessitats, en aquest cas és un centre ocupacional.
El psicopedagog ah de valorar els suports que necessita l'usuari i les mesures, eines i recursos que aquest necessita.

- Posterioment, el psicopedagog ha revisat la entrevista que s'ha de realitzar a la família.               Aquest professional fa ús d'un guió, en el qual es recollen totes les informacions a conèixer i valorar.

Seguidament, exposo l'índex d'aquest guió:

A través de la entrevista, no sols es pretèn extraure informació sobre l'usuari sinó que també es valora l'actitud, expectatives, el grau de col·laboració... de la família vers l'usuari.

CO de l'Ametlla de Mar

Ametlla de Mar, 7 de desembre de 2012

En el periode de pràctiques també he anat a observar el Centre Ocupacional de l'Ametlla de Mar, ja que el psicopedagog del centre Icària i de Campredó també acudeix al centre de l'Ametlla.

Referent aquest Centre Ocupacional he de dir que es basa en els mateixos principis de la fundació, tractats en entrades anteriors.

En el present centre acudeixen 16 usuaris, tots ells amb necessitats educatives diferents.

Respecte les activitats que es realitzen en aquest centre destaco les següents:

Aquest matí, els usuaris amb ajuda de l'equip educatiu estaven realitzant manualitat de nadal i elements decoratius. Aquests són:

Postals de nadal

Jesús, 6 de desembre de 2012

Una de les activitats que es realitzen en la llar-residència és la creació de postals de nadal per a les famílies i amistats.

Aquesta activitat, com totes, es plantegen en l'assemblea i es realitzen si els usuaris estan interessats en realitzar-la.

A l'hora de fer la postal, el monitor i monitora ha de valorar les necessitats i suports que necessita cada usuari per a fer-la i tenir present que actua com a guia en el procés, aprofitant el màxim de les possibilitat que l'usuari pot arribar a fer.

Tenint en compte aquestes valoracions l'usuari podia triar el poema, bé si ell coneix un o triar dels que es presentaven.

 Referent a les actuacions , especialment, sobre l'escriptura d'aquest s'han pogut observar les següents:

- Dictar a l'usuari el poema.
- Copiar en lletra de pal o lligada el poema, guiant-li en la grafomotricitat de diferents lletres.
- Escriure el poema el monitor.

Reunió equip educatiu i psicopedagog. Graella de suports

Jesús, 12 de desembre de 2012

Avui, per la tarde, s'ha realitzat una reunió,  la qual tenia com a finalitat revisar les graelles de suport dels usuari i revisar els objectius del PIR, valorant els suports que necessita cada usuari al llarg de la jornada i fent les moficacions que calguin convenients.

Els professionals presents en aquesta reunió eren monitors i monitores de la residènia-llar i del Centre Ocupacional, amés, del psicopedagog del centre.

Al llarg de la reunió, es van revisar i tractar els suports que estaven descrits en la graella de suports de cada usuari de manera conjunta i col·laborativa entre els diferents agents presents en la reunió.

Al final de la reunió es van tractar diferents aspectes organitzatius i metodològics del centre que es treballen i el psicopedagog va atendre a les qüesitons plantejades per l'equip educatiu.

Per tal de què tot l'equip educatiu i tècnic estigui assabentat dels temes tractats en la reunió, al final d'aquesta, el psicopedagog redacta una acta.

Formació permanent

12 de desembre de 2012

Un aspecte rellevant que es te en compte en el centre és que els seus professionals tinguin una formació permanent.

El psicopedagog, principalment, és qui detecta la formació/informació que seria necessaria conèixer, a més, de conèixer i valorar la formació que l'equip educatiu pugui estar interessat a conèixer i fa el procés de recerca sobre la formació a adquirir.

Un cop feta la recerca sobre els cursos, xerrades... que s'adequen a les necessitats i interesos es presenta a l'equip tècnic i educatiu i es decideix si es porta a terme la formació seleccionada.

Avui, el psicopedagog ha fet aquesta tasca: cercar sobre cursos i xerrades que s'adequen a les necessitats del centre. La formació que es vol adquirir es sobre dificultats de deglució i procediment a seguir i  sobre l'envelliment i la discapacitat.

A l'hora de fer la cerca dels cursos i xerrades de formació s'ha tingut en compte: les dates i horari de la formació, el tipus de formació (presencial), lloc ( a prop del centre i/o aconsellablement si acudeixen al centre per fer la formació) i els continguts del curs (si s'adequen a la formació que volem conèixer).

Seguidament, exposo alguns de les formacions que ha interessat:

Sobre dificultats de deglució:

Curs formatiu: Fundació Pere Tarrés

Diferents professionals logopedes que de manera autònoma fan cursos de formació al lloc de treball.


Sobre l'envelliment i la discapacitat

IV Jornades d'actualizació professional en l'envelliment i demències

Curs formatiu: Fundació Pere Tarrés

Comunicació alternativa i augmentativa

Jesús, 3 de desembre de 2012

En el centre es podem observar a usuaris amb diferents sistemes de comunicació alternativa i comunicativa, depenent de les necessitats de cadascú.

Els objectius que es persegueixen amb aquests sistemes són:

- Millorar les possibilitats comunbicatives de persones amb discapacitat intel·lectual.

- Disposar de tecnologies de la informació i la comunicació amb garantia d'accessibilitat i funcionalitat.

Hi ha tres casos d'usuaris que fan ús d'un determinat sistema de comunicació alternatiu i augmentatiu. Aquests són:

• Llibre d'imatges. Aquest consisteix en un àlbum amb diferents iconos que representen, especialment,  demandes que vol expressar l'usuari. 

Dependent de les possibilitats i limitacions que te l'usuari s'ha creat aquest llibre, en el qual es van treballant els diferents icones de manera progressiva, augmentant el nombre d'imatges una vegada assolides les anteriors.


Aquest llibre ha sigut creat pel psicopedagog del centre i per la cuidadora de l'usuari. Tot i que ha sigut creat per dos professionals, aquest sistema es treballat pels diferents agents soioeducaitus que envolten a l'usuari.

• Plàfon de comunicació en format paper. Aquest sistema també es utilitzat per un usuari del centre. Aquest sistema consisteix en diferents làmines amb icones visuals amb les quals l'usuari pot expressar i comunicar. Les icones visuals de les làmines se separen per diferents temes, alguns d'aquests són:

          - Em fa mal... dins d'aquest hi ha icones que expressen: tenir nàuses, li fa mal el dit, mal la cama, mal de cap, refredat, mal d'esquena...

          - Quin temps fa? Les icones usades representen que avui està ennuvolat, nevat, ventòs, asolejat, plovent...

          - Em sento... En aquest tema l'usuari pot expressar els seus sentiments i emocions com podem ser: excitat, trist, tenir por, cansat, content, enfadat...

     

Aquest plafò ha sigut elaborat pel psicopedagog del centre i es usat pels diferents professionals del centre.

• Plafó de comunicació digital. Hi ha un usuari que es comunica a través d'un plafó de comunicació digital. Aquest consisteix en, per mitjà d'un ordinador, seleccionar la icona representativa sobre allò que vols comunicar/expressar.

pulsador

Aquestes icones es presenten de manera estructurada per diferents planes, en primer lloc, apareix un índex, el qual de manera sistemàtica va seleccionant els diferents temes a tractar. Quan l'ordinador indica l'icona que vols tractar l'usuari per mitjà d'un pulsador posat al peu, ja que es on te control, el pulsa i es selecciona el tema a tractar. La icona seleccioanda es queda plasmada i es reprodueix verbalment. A partir d'aquí hi apareixen una sèrie d'icones relacionades amb el tema a tractar, l'usuari ha d'anar pulsant les icones que vol tractar i va construint una frase, la qual es reprodueix visualment i auditivament.  

Tots els sistemes de comunicació que es tracten en el centre son elaborats tenint en comtpe els suports i possibilitats de l'usuari per tal de què aquest s'adequï a les seves necessitats i arribi a ser sistema vàlid i significatiu. 

Graella de rutines

Jesús, 3 de novembre de 2012

Per als usuaris que no tenen assolits els hàbits i rutines diàries, el psicopedagog del centre ha elaborat una graella de rutines. Aquesta està feta a través d’icones i imatges per tal de facilitar la comprensió als usuaris. A més de ser visual,  també es tracta d’un recurs manipulatiu.

Els hàbits/rutines que es presenten en la graella estan separats segons si es fan pel dia o per la nit. Aquesta graella permet a l’usuari conèixer de manera seqüenciada les actuacions diàries que ha de portar a terme.

Aquestes graelles son fetes exclusivament per a cada usuari, dependent de les seves necessitats i capacitats.

Totes les graelles, dels usuaris que tenen, estan penjades al seu armari.

L’equip educatiu (monitors i monitores) estan assabentats de les graelles que treballa cada usuari per tal de guiar-los i fer un bon ús d’aquesta eina. El psicopedagog es qui, a més, d’elaborar el material ho dóna a conèixer a l’equip educatiu i la metodologia que s’ha de portar a terme en cada cas.

Seguidament, exposo una graella d’una usuària de la llar.

Pel que fa a les rutines destaco que es potencien les següents:

-       Pel dia: 1) Aixecar-se del llit. 2) Dutxar-se. 3) Esmorzar. 4) Raspallar-se les dents. 5) Començar el dia al CO.

-       Per la tarde/nit: 1) Parar taula. 2) Menjar. 3) Raspallar-se les dents. 5) Dormir.

Horaris d’Higiene

Jesús, 2 de novembre de 2012

Una altra eina d’organització emprada en el centre són els horaris d’higiene. Aquests fan referència als horaris de dutxes, canvis de bolquers, higiene bucal...

                  

Referent a l’horari de dutxes i cura personal destaco que aquest està penjat al tauler del menjador i altres espais del centre per tal de què els usuaris puguin observar quin horari tenen.

Tots aquests horaris estan arxivats juntament i estan a fàcil accés dels professionals que intervenen en la vida diària dels usuaris del centre.

Aquests horaris faciliten l’organització del centre, a més, de l’horari de cada usuari, ja que aquest te marcat un horari amb hàbits i rutines diàries.

Protocols

Jesús, 2 de novembre de 2012

Al centre, hi existeixen protocols. Aquests fan referència als documents en els quals s’explica el què hem de fer i com hem d’actuar en cada cas de...

Aquests protocols son coneguts per tot l’equip tècnic i educatiu i estan ubicats a un lloc estratègic, on tots i totes podem accedir-hi amb facilitat.

En l’arxivador de protocols podem observar protocols de diferents àrees: higiene, salut, conducta... Tot ells ens donen la informació necessària per a conèixer els passos que hem de seguir en cada cas presentat.

Seguidament, destaco alguns d’aquests protocols:

                

•        Protocols d’higiene (cura dels cabells, higiene de la boca, afaitat, dutxa, cura de les ungles, higiene corporal...).
•           Protocol d’atenció a usuaris incontinents.
•          Protocol d’incisió.
•          Protocol de caigudes i lesiones.
•          Protocol d’atenció en usuaris amb risc de lesió per tensió.
•        Protocol de canvis posturals per als usuaris que van en cadires de rodes. Els canvis són:

-                - Decúbit.

-                - Bipedestació.

                 - Sedestació.

•        Entre altres.

Pel que fa a les parts/punts tractats en els protocols destaco els següents:

•           Objectiu del protocol.
•          A qui va dirigit.
•          Professionals implicats.
•           Impresos i registres sobre aquest protocol.
•          Descripció de l’actuació de manera estructurada i ordenada.

El psicopedagog ha de vetllar per a què l’equip de monitors i monitores coneguin el que han de fer en cada cas que es pugui presentar, a més, de saber que tots sàpiguen on poden trobar la informació necessària.

L’alimentació

Jesús, 2 de novembre de 2012

Depenent de les necessitats de cada usuari cada un d’ells ha de tenir una dieta determinada (dieta hipotònica, triturada...).

El psicopedagog ha de conèixer cada cas i les consideracions dels metges per tal de què cada usuari tingui la dieta corresponent. Aquest fa arribar als monitors i monitores i a l’equip de cuina la dieta de cada usuari.

 L'Entitat disposa de servei de cuina propi centralitzat que abasteix a tots els centres. Aquest servei disposa de cuiners i cuineres professionals coordinats per una dietista que supervisa i coordina els diferents menús segons les necessitats de cada usuari. Aquest menjar casolà es portat a cada centre, etiquetat i amb les mesures corresponents d’higiene.

L’hora dels àpats

Jesús, 2 de novembre de 2012

Respecte com s’organitza el centre a l’hora dels àpats destaco els següents aspectes:

•      En la llar-residència tots mengen en un únic menjador, en canvi, en el Centre Ocupacional es separen en dos sales.
•        Referent a la llar: Hi ha tres taules, en cada una d’elles seu un grup d’usuaris. Aquests grups són heterogenis, referent a les seves necessitats i suports que necessiten. A l‘hora de fer els grups s’evita que en una mateixa taula estiguin asseguts dos usuaris amb conductes disruptives.
•        Graella de càrrecs. Per tal de què tots siguin responsables i els més autònoms possibles, cada dia li toca a un grup d’usuaris ser encarregats de: parar taula, netejar taula i escombrar, si és necessari.
•    Aquesta graella està penjada al tauler del menjador i està presentada de manera molt visual (imatge de l’acció i fotografia de l’usuari encarregat). Els càrrecs son rotatius.
•        Tot i que hi ha càrrecs com parar taula, netejar-la i escombrar, cada usuari és responsable de recollir el seu plat, coberts i got i portar-ho al carret.
•       A l’hora de menjar s’afavoreix que els usuaris siguin els més autònoms possibles (posant-se aigua, menjant sols, tallant-se el menjar...). Tot i que, en els casos que els usuaris no puguin fer-ho per si mateixos, se li ofereixen els recursos materials com coberts adaptats i l’ajuda del monitor/a.
•        L’hora dels àpats arriba a ser un moment molt enriquidor, ja que no sols es fomenta l’autonomia dels usuaris sinó que també hàbits d’higiene i salut, normes socials i comunicació. 

Atendre a les preocupacions/inquietuds dels usuaris

Jesús, 2 de novembre de 2012

Una altra tasca del psicopedagog del centre és atendre no sols a les necessitats del usuaris sinó que també atendre a les seves preocupacions, donant-li suport i informació i formació adequada en cada cas.

                  

Referent a aquesta tasca exposo una situació que ha passat avui.

Cas: usuari amb dèficit auditiu amb audiòfons a cada orella.

A l’hora de canviar la pila d’un dels audiòfons que duu ha expressat la seva angoixa sobre la possibilitat d’una operació. L’usuari mostrava i expressava, amb llenguatge verbal i no verbal, el seu temor i incertesa sobre si tenia la possibilitat d’operar-se i quines conseqüències podria ocasionar aquest fet.

El psicopedagog, des d’un primer moment, ha tingut una escolta activa i a atès a la preocupació de l’usuari, donant-li la informació necessària per a què sigui conscient de la seva situació i de les possibilitats que te.

La explicació que se li va donar va ser la següent:

En primer lloc, se li va presentar les tres parts principals de l’oïda i les conseqüències que tindria en el cas que tinguessi danyada una de les parts.

Seguidament, se li va explicar el perquè duu audiòfons i no una implantació de còclea.

Per últim, es va assegurar que l’usuari estigui més tranquil i que les seves inquietuds hagin reduït i desaparegut.

Grups d’activitats comunitàries

Jesús, 2 de novembre de 2012

 Les activitats comunitàries que es porten a terme, majoritàriament, es realitzen en grups petits i heterogenis.

A l’hora de fer aquests grups es te en compte:

-       Els usuaris que volen anar a fer l’activitat.

-       El nombre d’usuaris i les necessitats que aquests presenten (per exemple, si va en cadira de rodes).

-       Els suports que necessiten els usuaris.

-       Evitar que s’adjunten usuaris amb conductes disruptives.

-       El nombre de monitors i monitores.

-       L’accessibilitat a les activitats i serveis  (biblioteca...).

-       Transport a emprar.

Els grups els organitza els monitors, tot i que son revisats pel psicopedagog. 

SATE- servei de suport

Jesús, 2 de novembre de 2012

Per tal de prestar el millor servei als usuaris el centre Icària gaudeix dels serveis SATE. Serveis Assistencials i de Suport Societat limitada. Aquesta està ubicada a Roquetes (Tortosa).

Aquest servei te com a objectiu la prestació de tot tipus de serveis assistencials personals que incloguin serveis d’assistència i de vigilància tant domiciliaria com hospitaliaria.

El centre Icària està coordinat amb la empresa SATE per tal de què aquest presti servei quan es necessiti. El seu servei es basa en acompanyar i donar suport als monitors de la llar-residència en les activitats a la comunitat, especialment els caps de setmana. 

Activitat videoclub –llar-residència

Jesús, 2 de novembre de 2012

Una de les activitats comunitàries que es porten a terme en el centre és anar al videoclub.

Avui, en petit grup i amb els monitors necessaris (una de la llar i una altra de l’empresa SATE) hem anat al videoclub.

Els passos que s’han portat a terme a l’hora de realitzar aquesta activitat són:

-       Proposar als usuaris qui vol anar al videoclub.

-       

     Fer els grups.

-       

     Organitzar la sortida (horari, monitors que hi aniran, transport a utilitzar...).

-       

      Fer l’activitat:

·         Preparar-se per sortir (posar-se jaquetes...).

·         Anar a la parada del bus i agafar-lo, fent ús dels recursos adaptats d’aquest (rampes...).

·         Arribar al videoclub, fent les salutacions apropiades.

·         Triar entre tots les pel·lícules.

·         Donar el carnet i pagar les pel·lícules.

·         Anar a una cafeteria a esmorzar, aprofitant per parlar i treballar hàbits i normes socials.

·          Tornar a la llar, tornant a agafar el autobús.

A la mesura del possible, els usuaris han d’actuar el més independentment. Per aquest motiu, és molt important que siguin ells mateixos que facin l’acció de pagar l’autobús, pel·lícules, esmorzar, escollir la pel·lícula, entre altres.

-       En el cas que hi hagi algun incident s’ha de comunicar a la resta de l’equip educatiu i a l’equip tècnic.

Coordinació llar-residència i CO Icària

Jesús, 1 de novembre de 2012

Un aspecte a destacar sobre la llar-residència és la seva coordinació amb els professionals del Centre Ocupacional.

Tant l’equip tècnic com l’educatiu de tots dos serveis, llar-residència i Centre Ocupacional, mantenen una relació estreta, ja que d’aquesta manera es garanteix el bon tractament preventiu i interventiu amb els usuaris i les seves famílies.

Les principals eines de comunicació i coordinació són el llibre de comunicació, anteriorment tractat, els registres i les reunions/coordinacions.

A partir d’aquestes eines tant l’equip tècnic com educatiu (monitors) s’enriqueixen sobre les actuacions, opinions, tractaments , incidents ocasionats... dels companys i companyes.

Per tant, tant la llar-residència com el Centre Ocupacional treballen a partir d’un model participatiu, col·laboratiu i interprofessional.

Espai adaptat a les necessitats dels usuaris

Jesús, 1 de novembre de 2012

La llar-residència i el CO Icària ofereix als seus usuaris tant recursos ambientals com materials adequats a les seves necessitats.

En el recinte es poden observar instal·lacions adequades, algunes d’elles són:

• Baixades i rampes per accedir i sortir del recinte.
•  Baranes.
• Lavabos adaptats (wc, accessoris, espill, dutxes...).
• Portes i passadissos amplis per poder desplaçar-se amb facilitat i seguretat els usuaris amb cadira de rodes.
• Habitacions amb els suports necessaris (grua, llits adaptats...).
• Commutadors accessibles.
•  Endolls adaptats.

El centre també ofereix mesures i recursos materials per tal de potenciar la autonomia dels seus usuaris, alguns dels recursos materials emprats són:

• Culleres i forquilles adaptades.

   

•     Tovalló de plàstic per evitar que es rellisqui el menjar.

• Cadires adaptades.
• Accessoris del lavabo adaptats.
• Habitacions adaptades.

A més, el centre també ofereix unes bones condicions ambientals, com són.

•          El centre està situat en el cas urbà del poble. Aquest fet facilita la inclusivitat dels usuaris a la comunitat (gaudint del transport públic, serveis de la comunitat –biblioteca, piscina, pavelló, casal...- , festes i celebracions comunitàries...).
•           El centre gaudeix d’unes adequades condicions acústiques i d’il·luministat.
•       Està ubicat al costat de l’hospital de la Santa Creu, Jesús.

Llar-residència Icària

Jesús, 1 de novembre de 2012

Com he tractat en l’apartat de contextualització, la fundació Verge de la Cinta-Mercedes Pla ofereix diferents serveis, un d’ells és el Centre ocupacional, el qual he estat fins ara tractant i observant, i  un altre és el servei d’acolliment residencial.

Al llarg de la meva estància de pràctiques no sols observaré centres ocupacionals (Icària, Campredó i Ametlla de mar) sinó que també el servei d’acolliment residencial.

La llar-residència és un servei obert a les necessitats comarcals que te per objecte facilitar de forma temporal o definitiva un vida independent desinstitunalitzada i equivalent a la pròpia lar a aquelles persones discapacitades en un grau igual o superior al 33%

És un servei d’atenció personalitzada i equivalent que es desenvolupa a partir del domicili habitual i que els permet viure de manera integrada i independent.

Referent aquest servei s’està treballant dins de les línies del nou concepte de retard mental, que implica un model d’actuació centrat en la qualitat de vida. L’objectiu d’aquest model seria avançar en el coneixement i habilitats dels professionals en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual, per mitjà l’intercanvi d’informació i d’idees i dirigir els esforços a la millora d’oportunitats en la vida de les persones amb discapacitats i la de les seves famílies, i a promoure suports i serveis d’alta qualitat que facin possible la plena participació i inclusió en la comunitat.  Per tal d’arribar aquest fi es treballa coordinadament amb altres departaments de l’Entitat Verge de la Cinta i d’altres externes.

Aquest servei s’ofereix en el mateix centre que es porta a terme el centre ocupacional Icària (Jesús, Tortosa).

El nombre d’usuaris d’aquest servei és de 22, els quals, la majoria d’ells, són beneficiaris del centre ocupacional Icària.

Els serveis que proporcionen suport tècnic i de gestió de l’Entitat al servei d’acolliment residencial són:

-       Servei de gestió econòmica i financera.

-       Servei de gestió de recursos laborals.

-       Servei de gestió de projectes i subvencions.

-       Altres serveis: neteja, bugaderia i cuina.

Referent a les activitats, destaco que les activitats que es desenvolupen en la lar-residència són:

Seguidament, exposo l’horari setmanal de la llar-residència i el dels caps de setmana:

Horari setmanal:

Horari cap de setmana:

Reunió amb la família- CO de Campredó

Campredó, 18 d’octubre de 2012

Aquesta tarde, s’ha portat a terme una reunió informativa amb la família.

Els membres que estaven a la reunió eren:

•    Director tècnic del Centre Ocupacional.
•    Treballadora social
•     Psicòloga/psicopedagog.
•      Monitors i monitores
•      Usuaris
•      Famílies.

 Els temes que es van tractar al llarg de la reunió van ser:

-       Benvinguda i presentació.

-       

• Tractar i donar a conèixer els canvis arquitectònics que s’han fet fins ara per tal d’aprofitar més l’espai adequar-lo a les necessitats del centre i dels seus usuaris.

-    

• Plantejar i tractar els possibles canvis arquitectònics i millores pel que fa als recursos materials que es poden portar a terme. Per tal de fer més visual i entenedora la proposta es va ensenyar un plànol del centre a través d’un ordinador.  

-      

•      Presentació i explicació de les activitats realitzades per part dels usuaris. Cada usuari, amb ajuda dels monitors, va explicar una activitat.

-       

•       Precs i preguntes. 

-        

•      Acomiadament amb berenar. Moment per intimidar amb les famílies, monitors, equip tècnic  i usuaris.

Al llarg de la reunió, es va fomentar una reunió oberta i participativa amb les famílies. 

CO de Campredó

Campredó, 18 d’octubre de 2012

Avui, per la tarde, he realitzat l’ observació a un altre Centre Ocupacional de la fundació. Aquest està ubicat a Campredó (Tortosa).

Tot i que en aquest es contemplen les mateixes finalitats i principis que en CO d’Icària podem trobar diferències pel que fa al seu funcionament i organització, ja que els usuaris d’aquest presenten unes altres necessitats i capacitats/habilitats.

Valorant les necessitats que presenten els usuaris, el centre ofereix tres tallers. Aquests són:

-       2 tallers STO ( Servei de Teràpia Ocupacional).

-       1 taller SOI (Servei Ocupacional d’Insersió).

Referent als usuaris de cada servei, destaco que en el STO hi ha 41 usuaris i en el SOI 25. Com es pot veure, aquest centre ofereix diferents serveis, amb els seus tallers, a un ampli nombre d’usuaris.

Pel que fa als espais de treball destaco que cada taller es ubicat a espai determinat, a una sala, però tots els usuaris comparteixen espais comuns com és el menjador i la sala d’oci.

Seguidament, exposo les activitats que es porten a terme al centre i els objectius de cada una d’elles.

A continuació, exposo el registre d’activitats específiques i els seus objectius:

A més, dels principis, serveis i activitats que es porten a terme en aquest centre destaco que en aquest es contemplen dos psicòlogues /psicopedagogs, la qual, actualment, una d’elles hi està únicament en aquest centre i l’altra va unes determinades hores setmanals, ja que també hi treballa en el CO d’Icària i en el CO de l’Ametlla de Mar.

Si voleu conèixer una mica més sobre el Centre Ocupacional de Campredó podeu accedir-hi al seu blog:

Bloc Campredó