Conclusions

Després de realitzar el període de pràctiques arriba l’hora de reflexionar sobre l’observació feta, fent incís en el rol del psicopedagog en l’educació no formal.

En primer lloc, vull destacar la importància de la figura del psicopedagog en l’educació no formal i, especialment, en el context on he realitzat el pràcticum, llar-residència de discapacitats i Centre Ocupacional.

Dins d’aquest marc, el psicopedagog te un paper fonamental, ja que és aquest qui no sols atén a les demandes i necessitats dels usuaris sinó que també a les seves famílies i a l’equip educatiu.

Aquest professional vetlla per oferir una vida de qualitat al usuaris del centre, una adequada formació i coordinació de l’equip educatiu i suport i formació a les famílies.

Durant el meu viatge de pràctiques he pogut observar el recolzament tant educatiu com psicològic que el psicopedagog ofereix a l’equip educatiu (monitors i auxiliars), desenvolupant i oferint, en tot moment, una actitud oberta i una escolta activa. El psicopedagog ha de crear un clima càlid i de confiança amb l'equip educatiu per tal de que hi hagi un adequat funcionament. 

A més, aquest parteix per un treball cooperatiu i col·laboratiu, on no sols els membres de l’equip tècnic tenen un paper rellevant sinó que també l’equip educatiu, les famílies i els propis usuaris, a més, d’altres agents externs al centre.

El psicopedagog, diàriament, manté vinculació amb un alt nombre d’agents i serveis externs al centre, la qual cosa fa que aquest hagi de coordinar-se i reunir-se periòdicament. Partint d’aquest marc de treball és rellevant potenciar una pràctica contextualitzada, interactiva i interdisciplinària.

Al llarg del pràcticum, m’he adonat del gran nombre de tasques que el psicopedagog realitza i el gran bagatge de formació i informació que la realització  d'aquestes tasques requereix.

Aquest professional ha d’atendre a l’usuari de manera global i aquest fet implica conèixer tant a l’individu com a les pràctiques que es duen a terme en el centre i la família. Això implica tenir formació i informació sobre diferents intervencions. Per aquest motiu, és fonamental que aquest tingui interès i motivació per tenir un aprenentatge permanent, a més, de vetllar per què l'equip educatiu tingui els recursos, eines i materials necessaris per atendre amb qualitat als usuaris.

Un altre punt a destacar és la rellevància de recollir informació sobre l'usuari, el centre i l'equip educatiu a través d'una observació interna o participant, ja que a partir d'aquesta observació es recull informació a traves del contacte directe amb la realitat en la qual aquesta té lloc.

Com indica Anguera (1988) l'element fonamental d'aquesta modalitat és que la persona que observa (psicopedagog) es guanyi la confiança de les persones de manera que la seva presència no pertorbi ni interfereixi la conducta. Per aquest motiu, com he indicat anteriorment, és essencial crear un clima càlid i de confiança amb l'equip educatiu del centre i que el psicopedagog eviti treballar sempre de manera aïllada i solitària, en un despatx sinó que actui com a orientador i col·laborador dins d'un marc col·laboratiu i interdiciplinari.

Per acabar, i per tal de fer una última valoració personal, podria dir que la meva experiència durant el pràcticum ha estat molt positiva i enriquidora, aprenent moltes coses i aconseguint els objectius que m'havia establert. Penso que aquest primer contacte amb el centre, els seus usuaris i l'equip educatiu m'anirà molt bé de cara a la segona part del pràcticum ja que gràcies a tota l'observació realitzada podré desenvolupar, aplicar i avaluar un pla d'actuació, coneixent molt millor el context d'intervenció amb el qual em mouré i així aconseguir uns millors resultats.